Hackató EcoTech
Eco-Laborativa 2026
Durant la hackató vaig ser la responsable d’organitzar el grup, orientar el procés creatiu i animar els alumnes de 6è en cada fase. Quan el grup es quedava bloquejat, aplicava tècniques de preguntes obertes per reactivar el pensament crític sense donar-los la solució directament. A més, pautava els temps de cada fase per garantir que el grup avancés dins del calendari previst.
Dies abans de la hackató, l’equip de SMX i Comerç vam rebre per avançat tots els reptes de les empreses locals participants. Cadascú va investigar totes les propostes sense saber quin d’ells li tocaria. En conèixer el repte assignat, vaig aprofundir en la problemàtica concreta —amb la col·laboració del professorat— per poder acompanyar els nens i nenes amb criteri tècnic real el dia de l’esdeveniment.
Evidència · Fitxes de recerca elaborades
Dinàmica
L’activitat va arrencar amb una dinàmica de trencaglaç pensada per activar la imaginació del grup i crear vincle entre els alumnes de primària i els mentors. Vaig facilitar que el grup es conegués i entrés en mode “pensament creatiu” abans d’encarar el repte real.
Recerca
El grup va analitzar el repte de l’empresa local assignada: excés de retalls metàl·lics i panells sandvitx sobrants de processos de reparació. Vaig guiar la recerca ajudant-los a categoritzar les causes en ambientals, socials i econòmiques.
— Sense evidència fotogràfica d’aquesta fase.
Ideació
Amb la causa del problema identificada, el grup va fer una pluja d’idees filtrada pel criteri de les 3R (Reduir, Reutilitzar, Reciclar). Quan s’encallaven, aplicava preguntes de desbloqueig:
En 10 minuts, van filtrar totes les idees anotades i van seleccionar la seva Idea Estrella, justificant per què era innovadora.
Prototip
Vaig acompanyar el grup en la materialització de la seva solució: construir un prototip tangible. El meu rol com a alumna de SMX va ser validar la viabilitat tecnològica de la idea i assegurar que el disseny respectés la regla de baixa petjada energètica (materials recuperats).
Pitch
El grup va presentar la seva proposta en un pitch de 30 segons, argumentant l’estalvi de costos, el valor social i el compliment dels ODS. Vaig actuar com a experta crítica (Advocat del Diable) fent preguntes incòmodes per reforçar els arguments i detectar punts febles del projecte abans de la presentació real.
| Criteri | Nivell visat | Com s’assoleix en aquesta memòria |
|---|---|---|
| JustificacióFonamentació metodològica i alineació ODS. | PRO+ | La secció 01 justifica l’estructura basant-se en el Design Thinking i l’economia circular, amb alineació explícita als ODS 5, 12 i 13. La Fase 0 documenta la recerca prèvia com a rigor metodològic diferenciador. |
| ImplementacióGuió minutat, transicions i cobertura completa de fases. | PRO+ | La secció 03 presenta un cronograma detallat en 5 fases amb activitat, aportació personal i transicions explícites. La Fase 0 (fitxes reals de recerca) és un valor afegit diferenciador. |
| Evidències (Documentació)Múltiples tipus de contingut, organitzats i rellevants. | PRO+ | S’inclouen 11 fotografies reals + 3 fitxes de treball, distribuïdes per fase. Cobreixen la preparació prèvia, el trencaglaç, la ideació, el prototipatge i la presentació final. |
| PortafolisReflexió personal clara, estructurada i autèntica. | PRO+ | La secció 05 conté una reflexió personal autèntica basada en l’experiència real: preparació prèvia, gestió del bloqueig creatiu, col·laboració SMX–Comerç i aprenentatge concret com a alumna de cicle. |
Què he après com a Eco-Mentora?
La meva participació a la Hackató EcoTech ha anat molt més enllà del dia de l’esdeveniment. Setmanes abans, vaig haver d’investigar tots els reptes de les empreses locals —des de restaurants fins a fàbriques— sense saber quin m’assignarien. Això em va obligar a estudiar problemàtiques reals d’economia circular de forma autònoma, m’ha posat a prova d’una manera totalment nova, molt diferent dels exercicis rutinaris del cicle.
El dia de la hackató, el meu rol va ser organitzar i guiar un grup de nens i nenes de 6è de primària a través de les fases del procés creatiu. El repte tècnic concret del meu grup eren els residus metàl·lics i els panells sandvitx sobrants d’una empresa local. Quan el grup s’encallava, no podia donar-los la solució directament: havia de formular preguntes que els fessin pensar per ells mateixos. Aquesta tècnica —que s’aprèn de veritat quan la poses en pràctica— és una de les habilitats més difícils i més valuoses que he entrenat durant aquesta activitat.
La col·laboració amb els companys del Cicle de Comerç ha estat reveladora. Mentre jo validava si una idea era tècnicament viable, ells ajudaven els nens a construir el discurs de presentació i l’argumentació. He comprovat en primera persona que un bon projecte no té valor si no es sap comunicar.
El moment que més em va impactar va ser quan el grup va aconseguir, a partir d’un problema aparentment senzill, proposar una solució circular real: reutilitzar els retalls metàl·lics per fondre’ls i fer cargols per aprofitar-los en els productes i serveis que ofereixen (manteniment, reparació, personalitzacions de contenidors). En aquell moment vaig entendre que la millor manera de consolidar el que sé és ensenyar-ho als altres.